¿Alguien se acuerda de esta?
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar,
El timoner i nostre amo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafurgell.
Quan el "Català" sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar,solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!
Arribaren temps de guerra
de perfidies i traicions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
i els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:apa nois que és tard!
Però els valents de bordo
no varen tornar,no varen tornar,
tingueren la culpa els americans.
Que buenos recuerdos... de camino a casa del "Times"... medio piripis... y cantando!!
2 Comments:
...y acto seguido, casi empalmando, un Rocky en la Ronda Mijares para la peñita del barrio. Más tarde nos atracaría el Mike... Tiempos mozos, sí.
6:28 p. m.
Y por cierto... nunca se nos olvidaba cantar un un buen Hellmans Ketchup... verdad?
3:00 p. m.
Publicar un comentario
<< Home